El Bildungsroman compta amb una gran tradició i un bon grapat d’obres memorables. A elles se suma ara l’excel·lent Ficcions fugitives d’Antoni Pizà (Felanitx, 1962). L’escriptor i musicòleg mallorquí basteix, a partir de vuit peces endreçades cronològicament, de les quals només una versió escurçada de la primera va llegir-se abans a la revista L’Avenç, una crònica de la seva educació sentimental, de la seva evolució professional i, sobretot, de la seva construcció identitària.
L’escriptor i musicòleg basteix una crònica de la seva educació sentimental, de la seva evolució professional i, sobretot, de la seva construcció identitària.
El Bildungsroman compta amb una gran tradició i un bon grapat d’obres memorables. A elles se suma ara l’excel·lent Ficcions fugitives d’Antoni Pizà (Felanitx, 1962). L’escriptor i musicòleg mallorquí basteix, a partir de vuit peces endreçades cronològicament, de les quals només una versió escurçada de la primera va llegir-se abans a la revista L’Avenç, una crònica de la seva educació sentimental, de la seva evolució professional i, sobretot, de la seva construcció identitària.
