Al llarg de tota la història, o quasi, buscar la solitud va ser una opció molt prestigiosa, i no solament per a la gent d’església o els homes i dones d’estudi. Els essenis van buscar la solitud a la riba del mar Mort, cansats de les trifulgues de Jerusalem; els eremites de la Tebaida i de Síria es van tancar en coves i monestirs per estalviar-se el soroll de les multituds descregudes; i quasi tots els humanistes —menys els que també es dedicaven a la política, com Salutati o Maquiavel— van preferir l’scriptorium abans que el carrer, el tràfec o els negocis. Encara grans homes de lletres contemporanis, com Flaubert, Proust o Philip Roth, per posar tres exemples molt rellevants, van estimar-se més viure tancats a casa que sotmetre’s a la cada dia més evident banalitat de la vida “social”. Tots tres van fer una obra immensa.
Amiga dels clàssics, l’editorial Acantilado ofereix ara als lectors un assaig incomparable, on Eduardo Prieto recorre els escenaris solitaris més estimats per Petrarca
Al llarg de tota la història, o quasi, buscar la solitud va ser una opció molt prestigiosa, i no solament per a la gent d’església o els homes i dones d’estudi. Els essenis van buscar la solitud a la riba del mar Mort, cansats de les trifulgues de Jerusalem; els eremites de la Tebaida i de Síria es van tancar en coves i monestirs per estalviar-se el soroll de les multituds descregudes; i quasi tots els humanistes —menys els que també es dedicaven a la política, com Salutati o Maquiavel— van preferir l’scriptorium abans que el carrer, el tràfec o els negocis. Encara grans homes de lletres contemporanis, com Flaubert, Proust o Philip Roth, per posar tres exemples molt rellevants, van estimar-se més viure tancats a casa que sotmetre’s a la cada dia més evident banalitat de la vida “social”. Tots tres van fer una obra immensa.
