La Constitució que Alemanya va donar-se després de la desfeta a la Gran Guerra va ser una de les més obertes i liberals que mai havia conegut Europa, cosa que va aprofitar tant l’extrema dreta (des dels junkers fins al nazisme) com l’extrema esquerra (el moviment espartaquista) per mantenir permanentment una situació política convulsa i aventurada. L’antiparlamentarisme va créixer des de tots els costats, i el famós article 48 de la Constitució va generar estats d’excepció que encara van empitjorar les coses.
Que la república podia acabar de mala manera era una cosa que veien les dretes, les esquerres, la població i els governs, però no va deixar mai de produir-se al país una revifalla de les arts, les lletres i l’oci
La Constitució que Alemanya va donar-se després de la desfeta a la Gran Guerra va ser una de les més obertes i liberals que mai havia conegut Europa, cosa que va aprofitar tant l’extrema dreta (des dels junkers fins al nazisme) com l’extrema esquerra (el moviment espartaquista) per mantenir permanentment una situació política convulsa i aventurada. L’antiparlamentarisme va créixer des de tots els costats, i el famós article 48 de la Constitució va generar estats d’excepció que encara van empitjorar les coses.
EL PAÍS
