La vida solitària ha estat preuada per una enorme quantitat (i qualitat) de gent de lletres, començant pels clàssics (Epicur, Diògenes, Plutarc, Sèneca, Marc Aureli, Horaci…) i acabant pels humanistes (Petrarca, Ficino, Montaigne, Fray Luis, Quevedo, Erasme…) i el seu deixant.
En aquest llibre que ara arriba en català el poeta va usar una dialèctica refinada entre una raó irrenunciable i un elogi no dissimulat de l’humor
La vida solitària ha estat preuada per una enorme quantitat (i qualitat) de gent de lletres, començant pels clàssics (Epicur, Diògenes, Plutarc, Sèneca, Marc Aureli, Horaci…) i acabant pels humanistes (Petrarca, Ficino, Montaigne, Fray Luis, Quevedo, Erasme…) i el seu deixant.
EL PAÍS
