En aquesta secció ja ens agrada de tant en tant fer una mica d’apologia de la feina de correcció, que a poc a poc va traient el cap de les catacumbes i va guanyant visibilitat. No fa pas tant de temps, màxim quinze anys, el corrector era una entitat voirosa desconeguda per autors i traductors (era “el corrector” i prou, i no sempre se’n parlava amb amabilitat), mentre que ara poc i molt té un cert reconeixement i n’hi ha que ens podem dedicar a viure d’això. El perill que assetja avui dia els professionals, en tot cas, és que el corrector torni a ser una entitat incorpòria, però amb forma d’intel·ligència artificial.
Tenim a les llibreries ‘Proves sense corregir’, una obra que parla de correcció de textos, que és alhora una novel·la, un enigma i un passatemps
En aquesta secció ja ens agrada de tant en tant fer una mica d’apologia de la feina de correcció, que a poc a poc va traient el cap de les catacumbes i va guanyant visibilitat. No fa pas tant de temps, màxim quinze anys, el corrector era una entitat voirosa desconeguda per autors i traductors (era “el corrector” i prou, i no sempre se’n parlava amb amabilitat), mentre que ara poc i molt té un cert reconeixement i n’hi ha que ens podem dedicar a viure d’això. El perill que assetja avui dia els professionals, en tot cas, és que el corrector torni a ser una entitat incorpòria, però amb forma d’intel·ligència artificial.
