Joan Coromines (1905-1997), fill de l’escriptor Pere Coromines (i quan dic escriptor no vol dir que només fos escriptor, com es veu al magnífic retrat que li fa Francesc Pujols a Concepte general de la ciència catalana), sempre va estimar i idolatrar la figura del seu pare fins a uns extrems desmesurats, com es veu en una de les dedicatòries de la seva grandiosa catedral, per dir-ne així, perquè Joan Coromines és com un Gaudí que hagués acabat la sagrada família, però el temple d’en Coromines és un diccionari de 10 volums, cada un dels quals (excepte l’últim, d’índexs i un suplement, que ja va sortir pòstum) porta una dedicatòria a algun mestre de la llengua, i totes són emocionants i solemnes; el volum novè, l’últim que va publicar en vida, i amb el qual, arribant al final de la zeta, va concloure el diccionari, va dedicat al seu pare amb aquesta forma:
EL PAÍS
Joan Coromines (1905-1997), fill de l’escriptor Pere Coromines (i quan dic escriptor no vol dir que només fos escriptor, com es veu al magnífic retrat que li fa Francesc Pujols a Concepte general de la ciència catalana), sempre va estimar i idolatrar la figura del seu pare fins a uns extrems desmesurats, com es veu en una de les dedicatòries de la seva grandiosa catedral, per dir-ne així, perquè Joan Coromines és com un Gaudí que hagués acabat la sagrada família, però el temple d’en Coromines és un diccionari de 10 volums, cada un dels quals (excepte l’últim, d’índexs i un suplement, que ja va sortir pòstum) porta una dedicatòria a algun mestre de la llengua, i totes són emocionants i solemnes; el volum novè, l’últim que va publicar en vida, i amb el qual, arribant al final de la zeta, va concloure el diccionari, va dedicat al seu pare amb aquesta forma:
Amb el seu diccionari, Joan Coromines va fer un monument que no té parió
en cap altra obra lexicogràfica ni literària ni artística ni arquitectònica del món
