A El carrer de la xocolata (2025), un llibre de memòries que Ramon Solsona (Barcelona, 1950) va escriure perquè “com a molts autors a una certa edat, m’ha vingut de gust mirar enrere amb una voluntat de testimoni generacional”, hi llegim dues revelacions que no són de poca importància per valorar com cal l’excel·lència del conjunt d’una obra beneïda per la gràcia d’ençà que el 1989 va publicar Figures de calidoscopi, una primera novel·la en què Joan Ferraté ja va detectar el que ha esdevingut la seva particular marca literària, “el vell instint fabulador”.
El guardó homenatja una carrera literària en la qual ja de bon principi Joan Ferraté va celebrar
A El carrer de la xocolata (2025), un llibre de memòries que Ramon Solsona (Barcelona, 1950) va escriure perquè “com a molts autors a una certa edat, m’ha vingut de gust mirar enrere amb una voluntat de testimoni generacional”, hi llegim dues revelacions que no són de poca importància per valorar com cal l’excel·lència del conjunt d’una obra beneïda per la gràcia d’ençà que el 1989 va publicar Figures de calidoscopi, una primera novel·la en què Joan Ferraté ja va detectar el que ha esdevingut la seva particular marca literària, “el vell instint fabulador”.
EL PAÍS
