Pujo a Montserrat a veure la noia que Ramon Casas va retratar a Abans del bany. Feia temps que no la visitava i, com de costum, volia saludar també una altra dama, la Verge del lloc i del país. No va poder ser. A Montserrat avui cal anar amb cita prèvia. Segur que a la Meca també, em diu un dels meus acompanyants. No és la burocràcia sinó el turisme el que s’ha endut la normalitat de les visites improvisades de creients fervorosos i devots descreguts als santuaris.
No és estrany que a Paolo Rumiz, que ha demostrat la seva curiositat pels secessionismes, li interessi Montserrat
Pujo a Montserrat a veure la noia que Ramon Casas va retratar a Abans del bany. Feia temps que no la visitava i, com de costum, volia saludar també una altra dama, la Verge del lloc i del país. No va poder ser. A Montserrat avui cal anar amb cita prèvia. Segur que a la Meca també, em diu un dels meus acompanyants. No és la burocràcia sinó el turisme el que s’ha endut la normalitat de les visites improvisades de creients fervorosos i devots descreguts als santuaris.
