L’any 1726, ara en fa tres-cents, Jonathan Swift (1667-1745) publicava, amagat en un pseudònim, una de les novel·les més llegides de l’àmbit anglès dels segles moderns: Els viatges de Gulliver. Swift, que era irlandès, va fer bé d’ocultar-se rere un nom fals d’autor perquè els anglesos li tenien mania —mai va arribar a ser bisbe, com hauria volgut— des que havia fet públics una llarga sèrie de pamflets criticant sense ambages les polítiques econòmiques, educatives, agràries i de tot ordre de la classe política amb seu a Londres. Robert Walpole, primer ministre dels dos reis Jordi, va ser víctima de les seves invectives en més d’una ocasió, i també a les pàgines dels Viatges, llibre que cal llegir amb una “clau” al costat per saber a qui es refereixen una gran quantitat d’al·lusions encobertes. Els catalans podem tenir present que Swift és l’autor d’un opuscle, enviat al Parlament anglès, en què suggeria que Anglaterra abandonés l’aliança amb Àustria i els Països Baixos contra Espanya i França arran de la Guerra de Successió: The Conduct of the Allies (1711). Llavors Swift ja havia canviat d’opinió política: si de jove va ser amic dels whig, de més gran va abraçar amb simpatia la causa conservadora dels tories, esperant-ne avantatges.
Tant els seus pamflets com un dels seus primers llibres van fer palès que Swift era, abans que cap altra cosa, un animal polític
L’any 1726, ara en fa tres-cents, Jonathan Swift (1667-1745) publicava, amagat en un pseudònim, una de les novel·les més llegides de l’àmbit anglès dels segles moderns: Els viatges de Gulliver. Swift, que era irlandès, va fer bé d’ocultar-se rere un nom fals d’autor perquè els anglesos li tenien mania —mai va arribar a ser bisbe, com hauria volgut— des que havia fet públics una llarga sèrie de pamflets criticant sense ambages les polítiques econòmiques, educatives, agràries i de tot ordre de la classe política amb seu a Londres. Robert Walpole, primer ministre dels dos reis Jordi, va ser víctima de les seves invectives en més d’una ocasió, i també a les pàgines dels Viatges, llibre que cal llegir amb una “clau” al costat per saber a qui es refereixen una gran quantitat d’al·lusions encobertes. Els catalans podem tenir present que Swift és l’autor d’un opuscle, enviat al Parlament anglès, en què suggeria que Anglaterra abandonés l’aliança amb Àustria i els Països Baixos contra Espanya i França arran de la Guerra de Successió: The Conduct of the Allies (1711). Llavors Swift ja havia canviat d’opinió política: si de jove va ser amic dels whig, de més gran va abraçar amb simpatia la causa conservadora dels tories, esperant-ne avantatges.
EL PAÍS
