Aturem-nos i mirem enrere. Som al 2012: el jurat del premi Amadeu Oller, el més longeu dedicat a poetes inèdits —es convoca de manera ininterrompuda des del 1964—, dona a conèixer un dels noms que marcaran l’escena literària del segle XXI. L’autora, Irene Solà, es presentava com una creadora de naturalesa nòmada, que havia publicat contes i poemes i participava en diversos projectes col·lectius, com el fanzín Vols Russos. A la solapa, Bèstia s’identificava amb una llarga enumeració: era “joc, acudit, embotit, sopar, son, pipí, sensació, jardí, sexe, sang, búfal, amor, àvia, canoa, casa, ullet, piscina, estómac, llit”.
Catorze anys després es reedita el debut d’un dels noms que han marcat l’escena literària catalana del segle XXI, on els lectors trobaran una lírica més continguda i minimalista que a la narrativa
Aturem-nos i mirem enrere. Som al 2012: el jurat del premi Amadeu Oller, el més longeu dedicat a poetes inèdits —es convoca de manera ininterrompuda des del 1964—, dona a conèixer un dels noms que marcaran l’escena literària del segle XXI. L’autora, Irene Solà, es presentava com una creadora de naturalesa nòmada, que havia publicat contes i poemes i participava en diversos projectes col·lectius, com el fanzín Vols Russos. A la solapa, Bèstia s’identificava amb una llarga enumeració: era “joc, acudit, embotit, sopar, son, pipí, sensació, jardí, sexe, sang, búfal, amor, àvia, canoa, casa, ullet, piscina, estómac, llit”.
