Aquells cadells de la postguerra europea eren molt joves quan es va inventar la joventut. Eren molts, ben diferents, més aviat desobedients i disposats a empassar-se la vida a glops després d’haver tastat de nens les restriccions i el racionament. Estudis sociològics, ministeris, reportatges periodístics i greus reflexions filosòfiques i religioses van convertir la joventut en la gran preocupació, primer de la temporada, després de l’època sencera. D’entrada, dels clergues de la moral. Després, dels senyors de la política. El maig del 68 era a la cantonada.
EL PAÍS
Aquells cadells de la postguerra europea eren molt joves quan es va inventar la joventut. Eren molts, ben diferents, més aviat desobedients i disposats a empassar-se la vida a glops després d’haver tastat de nens les restriccions i el racionament. Estudis sociològics, ministeris, reportatges periodístics i greus reflexions filosòfiques i religioses van convertir la joventut en la gran preocupació, primer de la temporada, després de l’època sencera. D’entrada, dels clergues de la moral. Després, dels senyors de la política. El maig del 68 era a la cantonada.
Durant la postguerra europea, estudis sociològics, ministeris i reportatges periodístics van convertir la joventut en la gran preocupació de l’època
