A Viatge al fons del jardí (2024), Josep M. Argemí (Barcelona, 1965) narrava la catàstrofe còsmica amb què topava el narrador en sortir de la clínica barcelonina on havia estat ingressat sense que en sabéssim els motius, tot i que no semblava desassenyat creure que en el fons hi niés alguna mena de crisi nerviosa. En realitat, ens endinsàvem en una crònica de l’ultrason tan opaca i al·lucinada com la que ens havia ofert la novel·la precedent, L’àngel de Santa Sofia (2021), ambientada en un Torí fantasmagòric i on assistíem al desplegament de les facultats visionàries i els poders augurals d’un dels participants en el Congrés de Demonologia que se celebrava a la ciutat, de nom Josep Palau i Fabre, “investigador de l’Extraordinari”. Totes dues s’haurien pogut incloure en El somni de William Blake (2016), un llibre de contes en què Josep M. Argemí descendia als passadissos interminables i als pous sense fons de les laberíntiques inquisicions intel·lectuals pròpies de Borges. Ara, amb El naixement de Venus, una novel·la també breu i diabòlicament reconcentrada sobre ella mateixa, l’autor substitueix l’especulació del joc mental pel costumisme caricaturesc i satíric dels germans Villalonga.
Es tracta d’una novel·la breu i diabòlicament reconcentrada sobre ella mateixa, on l’autor substitueix l’especulació del joc mental pel costumisme caricaturesc i satíric dels germans Villalonga
A Viatge al fons del jardí (2024), Josep M. Argemí (Barcelona, 1965) narrava la catàstrofe còsmica amb què topava el narrador en sortir de la clínica barcelonina on havia estat ingressat sense que en sabéssim els motius, tot i que no semblava desassenyat creure que en el fons hi niés alguna mena de crisi nerviosa. En realitat, ens endinsàvem en una crònica de l’ultrason tan opaca i al·lucinada com la que ens havia ofert la novel·la precedent, L’àngel de Santa Sofia (2021), ambientada en un Torí fantasmagòric i on assistíem al desplegament de les facultats visionàries i els poders augurals d’un dels participants en el Congrés de Demonologia que se celebrava a la ciutat, de nom Josep Palau i Fabre, “investigador de l’Extraordinari”. Totes dues s’haurien pogut incloure en El somni de William Blake (2016), un llibre de contes en què Josep M. Argemí descendia als passadissos interminables i als pous sense fons de les laberíntiques inquisicions intel·lectuals pròpies de Borges. Ara, amb El naixement de Venus, una novel·la també breu i diabòlicament reconcentrada sobre ella mateixa, l’autor substitueix l’especulació del joc mental pel costumisme caricaturesc i satíric dels germans Villalonga.
