Disminueix el consum d’alcohol entre la joventut, i potser per això l’anunci d’Estrella Damm d’enguany ve més carregat que mai de mediterraneïtat, amb escenaris tòpics fins la nàusea: Palamós, Cadaqués, Tossa de Mar. Els miro i els reconec, sento l’escuma del mar als peus, i reclamo els dos dits d’ídem ben posada a la meva birra. És un altre maó del mur d’un relat de l’Empordà idíl·lic i turístic que va començar a principis del segle XX amb l’encunyament del terme Costa Brava, es va eixamplar amb Josep Pla popularitzant el terme Empordanet el 1951, i va esclatar el 1959, quan Hollywood com qui diu va llogar Begur de per vida amb el rodatge de De sobte, l’últim estiu, de Mankiewicz (títol profètic: a fe que fou el darrer estiu sense turisme de masses al Baix Empordà).
EL PAÍS
Disminueix el consum d’alcohol entre la joventut, i potser per això l’anunci d’Estrella Damm d’enguany ve més carregat que mai de mediterraneïtat, amb escenaris tòpics fins la nàusea: Palamós, Cadaqués, Tossa de Mar. Els miro i els reconec, sento l’escuma del mar als peus, i reclamo els dos dits d’ídem ben posada a la meva birra. És un altre maó del mur d’un relat de l’Empordà idíl·lic i turístic que va començar a principis del segle XX amb l’encunyament del terme Costa Brava, es va eixamplar amb Josep Pla popularitzant el terme Empordanet el 1951, i va esclatar el 1959, quan Hollywood com qui diu va llogar Begur de per vida amb el rodatge de De sobte, l’últim estiu, de Mankiewicz (títol profètic: a fe que fou el darrer estiu sense turisme de masses al Baix Empordà).
Disminueix el consum d’alcohol entre la joventut, i potser per això l’anunci d’Estrella Damm d’enguany ve més carregat que mai de mediterraneïtat, amb escenaris tòpics fins la nàusea: Palamós, Cadaqués, Tossa de Mar. Els miro i els reconec, sento l’escuma del mar als peus, i reclamo els dos dits d’ídem ben posada a la meva birra. És un altre maó del mur d’un relat de l’Empordà idíl·lic i turístic que va començar a principis del segle XX amb l’encunyament del terme Costa Brava, es va eixamplar amb Josep Pla popularitzant el terme Empordanet el 1951, i va esclatar el 1959, quan Hollywood com qui diu va llogar Begur de per vida amb el rodatge de De sobte, l’últim estiu, de Mankiewicz (títol profètic: a fe que fou el darrer estiu sense turisme de masses al Baix Empordà). Seguir leyendo
