No ens ho esperàvem perquè ja sabíem que estava molt malalt i amb aquell continu dolor estremidor, obsessiu i desconcertant que ignoràvem com era capaç de resistir –a les converses telefòniques ens deia ben poca cosa de la seva salut, s’estimava més entusiasmar-se parlant del que llegia, del que llegiria aviat, del que necessitava rellegir-, però ara farà aproximadament un any LaBreu Edicions ens va donar un nou i inesperat poemari seu, Quatre costats, escrit a l’ombra d’un dels seus poetes més imprescindibles i inacabables, T. S Eliot; de cop i volta, ens vam trobar encantats davant d’una obra major d’alt voltatge a la qual li escauen per descriure’l les paraules que usa ell a la segona part, “Pel costat del llenguatge (Adagio)”, per referir-se a la manera de fer del seu mestre: “I els versos d’Eliot tenen una llibertat i una força continguda/ que s’expandeix més enllà de la seva voluntat/ i tenen, per a mi, un valor que no puc dominar;/ s’avancen a les meves decisions i a la meva voluntat/ i em mouen a escriure i aprenc tant del que és la poesia,/ amb les paraules que tria i les imatges que troba:/ associades amb el llenguatge del món,/ amb la imaginació del somni,/ i amb els fantasmes de la fantasia i de l’espera”.
L’escriptor eivissenc autor d’obres com ‘Han vingut uns amics’, ‘El vas de plata’ o ‘Quatre costats’, ha mort als 81 anys
No ens ho esperàvem perquè ja sabíem que estava molt malalt i amb aquell continu dolor estremidor, obsessiu i desconcertant que ignoràvem com era capaç de resistir –a les converses telefòniques ens deia ben poca cosa de la seva salut, s’estimava més entusiasmar-se parlant del que llegia, del que llegiria aviat, del que necessitava rellegir-, però ara farà aproximadament un any LaBreu Edicions ens va donar un nou i inesperat poemari seu, Quatre costats, escrit a l’ombra d’un dels seus poetes més imprescindibles i inacabables, T. S Eliot; de cop i volta, ens vam trobar encantats davant d’una obra major d’alt voltatge a la qual li escauen per descriure’l les paraules que usa ell a la segona part, “Pel costat del llenguatge (Adagio)”, per referir-se a la manera de fer del seu mestre: “I els versos d’Eliot tenen una llibertat i una força continguda/ que s’expandeix més enllà de la seva voluntat/ i tenen, per a mi, un valor que no puc dominar;/ s’avancen a les meves decisions i a la meva voluntat/ i em mouen a escriure i aprenc tant del que és la poesia,/ amb les paraules que tria i les imatges que troba:/ associades amb el llenguatge del món,/ amb la imaginació del somni,/ i amb els fantasmes de la fantasia i de l’espera”.
EL PAÍS
