Als Jocs Florals de Barcelona de l’any 1881, Verdaguer va pronunciar un discurs en què es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels mariners que s’havien embarcat en aventura marítima i que estaven refent el sender cap a casa. Al cap i a la fi, com a senyal d’evidència d’una llar cada vegada més propera. Al llarg de la seva història, el Montseny ha estat evocat en termes molt similars al del folguerolenc il·lustre: Manent, Guerau de Liost, Sagarra, Carner, Espriu i —per què, no?— Solà i Guillamon, i tants d’altres, li han sabut donar veu, però sobretot vehicular-hi la seva.
Escriure un retrat sobre la muntanya és un exercici arriscat, si s’atenen els referents, i l’assaig de Jordi Cabré sembla escrit amb presses
Als Jocs Florals de Barcelona de l’any 1881, Verdaguer va pronunciar un discurs en què es referia al Montseny com a fita diferencial respecte de la resta de muntanyes catalanes: com a guia dels mariners que s’havien embarcat en aventura marítima i que estaven refent el sender cap a casa. Al cap i a la fi, com a senyal d’evidència d’una llar cada vegada més propera. Al llarg de la seva història, el Montseny ha estat evocat en termes molt similars al del folguerolenc il·lustre: Manent, Guerau de Liost, Sagarra, Carner, Espriu i —per què, no?— Solà i Guillamon, i tants d’altres, li han sabut donar veu, però sobretot vehicular-hi la seva.
