Llegeixo en un micrograma de Robert Walser: “A la vida m’he recolzat molt sovint damunt les meves dues mans, i puc creure d’haver-les tractat sempre molt bé i d’haver-ne fet amb el temps una cosa ben educada”. Les mans ben educades, així doncs, van fer de peus; ben educades van garantir una orientació, van aprendre a menar Walser a algun lloc, a eludir la paràlisi; el van ajudar a moure’s en el buit que l’art no permet d’ignorar i que, de fet, obliga a veure com a través d’un vidre d’augment.
Publicats el 1914, aquests relats exposen la naturalesa de la seva escriptura, sorgida de la necessitat transmutar la imaginació en companyia
Llegeixo en un micrograma de Robert Walser: “A la vida m’he recolzat molt sovint damunt les meves dues mans, i puc creure d’haver-les tractat sempre molt bé i d’haver-ne fet amb el temps una cosa ben educada”. Les mans ben educades, així doncs, van fer de peus; ben educades van garantir una orientació, van aprendre a menar Walser a algun lloc, a eludir la paràlisi; el van ajudar a moure’s en el buit que l’art no permet d’ignorar i que, de fet, obliga a veure com a través d’un vidre d’augment.
